El poble de Sant Julià de Cerdanyola, que havia estat una propietat del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, va sofrir una important davallada demogràfica arran de la Pesta Negra a la Baixa Edat Mitjana, de la qual no es va refer fins gairebé a l'època contemporània.
La seva puixança es va produir arran de l'explotació moderna de les mines de carbó del Berguedà, que donaren sortida econòmica a moltes famílies, tant de forma directa com indirecta, doncs la proximitat de les explotacions, algunes al mateix terme municipal, el profit econòmic del bosc, i l'arribada del ferrocarril, que instal·là l'estació final de trajecte dins del municipi, varen produir un notable esclat econòmic i demogràfic.
El més gran trasbals polític de l'època contemporània es produí a partir dels anys 1930, quan Cerdanyola deixà de ser cap del propi municipi, li va ser agregat el de Brocà, i la capitalitat municipal va passar a Guardiola de Berguedà, fins ara nucli dins del municipi de Sant Julià. El procés es va fer sense el consens dels cerdanyolencs, en plena Guerra Civil, i es va renovar després en els primers anys de franquisme. Amb l'arribada de la democràcia es va iniciar un lent i accidentat procés que finalment ha conduït Cerdanyola a independitzar-se de Guardiola de Berguedà, obrint noves perspectives de futur a la comunitat.
Avui la individualitat de les cases, les feixes i marges que rodegen el poble, l'originalitat d'alguna de les celebracions festives i sobretot la vitalitat de les seves entitats segueixen parlant de la forta personalitat d'aquest poble, personalitat ben diferenciada de la dels seus immediats veïns.
Xavier Pedrals i Costa