PR- C129: Olla de Sant Julià de Cerdanyola - Senderisme

Punt de sortida: Sant Julià de Cerdanyola, davant la parada de l'autobús

  • Temps: 6,5 h
  • Longitud: 15,5 km
  • Desnivell: poc més de 1.000 m
  • Dificultat: aquesta ruta és bastant llarga i exigent.
  • Recorregut: cap del Grau, el Confessionari, font de la Baga, Talaia de Malanyeu, Collet Llobató, Clot de la Fou, Coll de Jou.

Sant Julià de Cerdanyola se situa en una àmplia vall sobre Guardiola de Berguedà. Un impressionant salt separa aquests dos pobles, després de salvar el desnivell, amb les impressionants vistes que es van obrint de les serres del Berguedà. El primer que crida l'atenció a mesura que ens apropem al poble són les inacabables fileres de parets i, darrere, espessos boscos. Aquests dos elements, camps abandonats i boscos, a més de les extenses panoràmiques, seran constants al llarg de la ruta que es proposa que, més o menys, ressegueix el perímetre del municipi.

Itinerari

Arribarem fins a la marquesina (parada d'autobús), però retornarem fins al pont de l'entrada del poble, al costat del que va ser en un temps l'antic molí. Abans de posar-se en marxa, val la pena omplir les cantimplores a la font del Castell, uns 100 metres per la carretera de Falgars, en un racó on hi ha unes taules i cadires de pedra en forma de bolet. L'aigua és boníssima!

Després de pujar per una aspra cresta, el camí baixa per buscar la llera del torrent. Veureu que la llera estava conreada, amb les típiques parets al peu de la paret a la dreta hi ha un petit arc per on baixava l'aigua pluvial sense espatllar els conreus. De fet, tot el torrent estava canalitzat per poder aprofitar la bona terra de la llera.

Ja a l'altra banda, el camí comença a pujar la costa i la vista es va obrint. Passem per antics camps i algunes barraques integrades en les parets. Aquests camps van ser vinyes gràcies a un decret de mitjan segle XIX que eximia d'impostos les terres ermes si es dedicaven a la vinya. La fil·loxera, a final del mateix segle, va suposar la fi d'aquesta activitat i els camps es varen reconvertir en altres conreus, per acabar abandonats.

Una vegada a dalt, la ruta segueix la cresta cap al coll de Jou. El camí passa per zones de bosc però, de tant en tant, ofereix boniques perspectives del Puigllançada i la Tossa, cap al nord, i del poble i la seva àmplia vall, cap al sud. Al coll de Jou, la ruta creua la pista i puja la cresta per buscar un camí molt agradable que passa per una fageda fins a l'Artigassa, on novament veiem les parets dels camps. (Una artiga era una zona que es conreava de forma periòdica, cinc anys sí i deu anys no.)

Des de l'Artigassa, el camí baixa a la collada de Subirana, creua la carretera i puja novament pel bosc fins al Planàs de Baix, una zona plana, avui convertida en bosc, on tornem a veure restes d'antics camps.

La ruta voreja el pla i desemboca en un creuament de pistes enfront d'una altra zona de conreu abandonada fa molt de temps, el camp de l'Ermità. A partir d'aquí, la ruta emprèn una decidida pujada pel bosc i torna a sortir a una pista el collet Llobató. Des d'aquí es veu el poble de Sant Julià a sota i, lluny i darrere, el Pedraforca i el Cadí. És un bon lloc per fer una aturada i gaudir de les panoràmiques. A mà esquerra arriba un camí balisat com a PR que porta fins a la Pobla de Lillet per les crestes de la serra del Catllaràs.

La ruta deixa la pista per buscar la font del Llop, just a sota de la collada de Sant Miquel i l'imponent Roc de la Clusa. La font pot assecar-se en èpoques de sequera, però està arreglada. Per descansar, podeu pujar a la collada de Sant Miquel. No és que hi hagi grans vistes, però és una zona agradable per refer les forces.

El camí emprèn la baixada sota les parets del Roc de la Clusa. En arribar a una zona més plana, anireu cap a l'esquerra per buscar la cresta àmplia que fa de divisòria entre les valls de Malanyeu i Sant Julià de Cerdanyola. Les clarianes en el bosc ens permeten veure cap al sud i el nord i intuir, molt avall, el fons de les valls. El camí es converteix en una pista de desembosc que arriba a una collada i gira cap a la dreta. El nostre camí segueix recte, ara cada vegada més estret i exposat. Cal posar molta atenció en les marques, ja que la ruta va buscant el millor pas, alternant entre el costat sud i el nord de la carena o passant per la mateixa cresta. Val la pena aturar-se en els punts més segurs i gaudir de les vistes que són realment impressionants.

Finalment, la ruta enllaça amb el camí que ve des de Malanyeu (anomenat el Mal Pas) i baixa cap a la dreta amb fort pendent. En alguns punts, veureu petites zones aplanades i semicirculars, amb terra més aviat negra i fragments de carbó vegetal. Són antigues places carboneres que aprofitaven els boscos per fer carbó. Més avall, es veuen parets d'antics camps, abandonats ja fa molt de temps.

La ruta enllaça amb la pista que baixa de la collada de les Bassotes. Una mica més avall, la ruta gira per una pista a l'esquerra. Tant aquesta pista com la pista que segueix enfront marquen el traçat d'un antic ferrocarril de tracció animal construït als anys vint per baixar troncs. El ferrocarril comença sota la casa del Cap del Pla (encara es veuen els estables per als animals) i va baixant en suau pendent fins a un telefèric sobre del Collet, prop del túnel de Guardiola. A partir d'allí, la fusta es portava a les mines de Fígols. Actualment, gairebé tot el recorregut és una pista forestal. Tornem a veure les parets d'antics camps, ara totalment colonitzats pel bosc. La pista acaba i continua un camí que passa pel costat de la font de la Baga, que és més aviat una surgència d'aigua.

El camí creua el fons de la vall i remunta la costa a l'altre costat. Quasi a dalt, veiem una roca amb una curiosa forma: el Confessionari. Ja a dalt, sentim el so de l'aigua. El camí de baixada passa pel costat d'un canal que transporta l'aigua d'una font cap al poble, on és distribuïda per una complexa xarxa de canals de rec a totes les hortes del voltant del poble. Mentre baixem, ja amb el pont a la vista, veurem una part d'aquesta xarxa. Arribem a la creu que marca l'entrada del poble i baixem cap al punt de sortida.

Darrera actualització: 16.05.2019 | 13:03